El Nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria / Jordi Canal (coord.)



En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), 7-10 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

¿En busca del precedente perdido?. Tríptico sobre las complejas relaciones entre carlismo y catalanismo a finales del siglo XIX / Jordi Canal
Canal i Morell, Jordi


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 45-84 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

Des del nacionalisme català s'han formulat i assentat algunes tesis que, com a mínim, resulten molt discutibles des d'un punt de vista històric. Entre aquestes sobresurt la idea que el carlisme va ser una sort de precedent del nacionalisme català, i que, en conseqüència, els carlistes catalans van evolucionar des de l'últim quart del segle xix, de forma natural, lògica i necessària, cap al catalanisme. La realitat va ser, tanmateix, com sol ocórrer en tots els processos històrics, molt menys simple i més plena de matisos. A l'article de Jordi Canal es mostren, a partir de l'estudi de tres casos -els de Luis M. de Llauder, Marian Vayreda i Joan Bardina-, les tenses i complexes relacions establertes entre carlisme i catalanisme a finals del segle XIX.

"Ser y no ser" : la visión del españolismo desde la perspectiva catalanista, o lo que se puede aprender escuchando = To be or not to be : the visión of Spanish nationalism from the Catalanist perspective / Enric Ucelay Da Cal
Ucelay Da Cal, Enric


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 11-44 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

D'un temps ençà, s'ha posat de moda entre historiadors espanyols en general, i molt especialment entre figures associades al cim de la historiografia i la politilogia de la capital, denunciar el perill fraccionat, després distorsionant, que representa la ingent producció historiogràfica de "els nacionalismes" no espanyolistes. L'autor d'aquest assaig, amb una reputació com a crític de les autoindulgències de la historiografia catalana, assenyala l'error que tals portaveus cometen amb el seu alarmisme sobre els perímetres d'estudi de la història d'Espanya, com a camp consagrat. El plantejament de l'autor és senzill i remet a l'argument clau d'Ortega i Gasset, anyenc símbol de la preeminència cultural tradicional, encara citat amb respecte en els esmentats mitjans: per a Ortega, el punt de vista, la "circumstància" condiciona tota interacció. En altres paraules, la historiografia més "antiespanyolista", es vulgui o no, té una aportació rellevant que oferir respecte al concepte d'Espanya, i, en conseqüència, la lectura historiogràfica espanyola, en propi benefici, hauria d'escoltar veus antagòniques i reflexionar, en comptes de reaccionar defensivament, de manera irreflexiva i sorda. L'autor ofereix uns exemples de les percepcions diguem sorprenents a què les que es pot accedir amb el senzill exercici d'observar el supòsit "nació espanyola" des de la perspectiva dels qui dubten de la seva validesa, amb arguments històrics alternatius.

"Bon cop de falç" : Mitos e imaginarios bélicos en la cultura del catalanismo = "Bon cop de falç" : Myths and war images in catalanist culture / Eduardo González Calleja
González Calleja, Eduardo


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 119-164 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 
Referències bibliogràfiques.

El present treball pretén fer un recorregut sobre els diferents mites i imaginaris bèl·lics forjats per la cultura del catalanisme, valorant la seva presumpta funcionalitat en els diversos discursos polítics elaborats al llarg de l'últim segle i mig. Es revisa la llegenda de la "fúria catalana" personificada en els almogàvers; el mite de la "defensa de la terra " en la rebel·lió de 1640; la construcció d'un ritual victimista entorn de la commemoració de l'11 de setembre de 1714, la projecció exterior del mite milicià en la Guerra de l'Àfrica de 1859-60; el contrast entre el discurs pacifista i l'antimilitarisme popular; els imaginaris bèl·lics importats de l'exterior, i les implicacions històriques i polítiques dels clixés de la "Catalunya ingovernable" del primer terç del segle XX, de la "revolució d'octubre" de 1934, del "oasi català" de la primavera de 1936 i de la guerra civil imposada, per finalitzar amb la transformació i la banalització d'aquesta simbologia combatent en els últims anys.

El Catalán en su paisaje. Algunas notas sobre los usos del imaginario del paisaje catalán y catalanista en el primer franquismo = Some notes on the uses of Catalán landscape by early Francoism / Ángel Duarte
Duarte i Montserrat, Àngel


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 165-190 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

El propòsit d'aquest article és el d'explorar els processos de reconsideració de materials culturals procedents del nacionalisme català per part del franquisme. La potència plàstica, la polisèmia, el nivell d'abstracció i el grau de consolidació de les al·legories paisatgístiques les convertien, per definició, en materials susceptibles de reciclatge. Fins i tot havent estat codificades amb una inequívoca intenció catalanista, podien ser usades per part de projectes obertament i decididament antagònics. Així, el primer franquisme va poder reconsiderar, a Catalunya, i fer un ús propi de bona part de les imatges del paisatge i de les metàfores territorials que procedien del patrimoni nacionalista català.

Gerona, baluarte de España. La conmemoración de los sitios de Gerona en los siglos XIX y XX = The conmemoration of the sieges of Gerona in the 19th and the 20th centuries / Stéphane Michonneau
Michonneau, Stéphane


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 191-218 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

L'article analitza la història d'una de les commemoracions més antigues de la Catalunya contemporània, la dels llocs de Girona entre 1808 i 1809 per les tropes napoleòniques. Aquest culte, aviat identificat a la figura del general Alvarez de Castro, es va desenvolupar a les primeres dècades del segle XIX per desaparèixer després a fins als anys 1840. A partir de la meitat de segle, la memòria de la Guerra de la Independència es va amplificar per diverses vies: historiografia, poesia, teatre, literatura. Entre 1880 i 1894, els Herois de 1809 van ocupar tota l'escena commemorativa local. Tanmateix, el centenari va marcar un semi fracàs pel context desfavorable de l'afirmació del catalanisme. En efecte, des del final del segle XIX, el culte va ser pretext perquè s'expressés una ideologia espanyolista, neocatòlica i militarista, que va tenir el seu apogeu amb les dictadures del segle XX. No ens ha de sorprendre que la memòria dels llocs decaigués amb la transició democràtica. A través de les peripècies de la memòria, es pot estudiar l'arrelament de l'espanyolisme a Catalunya, en una versió local ben articulada al relat nacionalista de la nació.

La Construción mítica del "Onze de setembre de 1714" en la cultura política del catalanismo durante el siglo XX / David Martínez Fiol
Martínez Fiol, David


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 219-242 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

David Martínez Fiol mostra i analitza les diferents visions que, des del món catalanista, es van construir, al llarg del segle XX, al voltant dels esdeveniments de l'11 de setembre de 1714. Així, les interpretacions que va suscitar la caiguda de la Barcelona austriacista a les mans de les tropes borbòniques van nodrir de contingut polític la celebració de la "Diada Nacional" de Catalunya. En conseqüència, l'autor subratlla que cada una d'aquestes interpretacions van estar més condicionades per referents i conjuntures polítiques que per autèntiques reflexions historiogràfiques.

De Torras Bages a Pujol, o la deconstrucción de un sustrato integrista común en Cataluña = From Torres i Bages to Pujol, or the deconstruction of a com-mon fundamentalist association in Catalonia / Santi Vila i Vicente
Vila i Vicente, Santi


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 14 (Julio-Diciembre 2005), p. 85-118 (Dossier: El nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 

Reconeguda per tots la influència del catolicisme en la cultura política del catalanisme contemporani majoritari, l'article analitza fins a quin punt, tal com ha estat reivindicat des del present per part de la jerarquia catòlica i de destacats sectors de la classe política catalans, aquest catolicisme va estar inscrit precoçment i per sempre únicament en la tradició liberal i democràtica o si, al contrari, va beure també, i més del que agrada en reconèixer, de la tradició i influències de base integrista.